Ocells a la Morera, estiu 2013

0

Sembla que ja ha arribat el final de l’estiu i és sempre moment propici per fer una mica de recompte de l’ocorregut. En la vessant ornitológica no ha estat res excepcional encara que alguns aspectes -potser per haver prestat més atenció- resulten si més no curiosos i esperançadors.

Influència de l’acció humana en les possibilitats de nidificació.

Haver arreglat l’última part de teulada antiga ha implicat un curiós “corriment” en l’ocupació: estornells i pardals van perdre els seus espais habituals i van ocupar la teulada en pitjor estat (els primers) i els orificis en les parets que anteriorment utilitzaven mallerenga blava i cotxa fumada (els segons). Les espècies que es van quedar sense els seus nius habituals van buscar al seu torn orificis situats en llocs menys propicis. L’esbrossat de marges i senders mantenint punts de matoll ens ha permès l’observació propera d’espècies com el cargolet, el tallarol de garriga i la mallerenga carbonera.

Control de plagues.

Diàriament hem tret de la bassa totes les larves de mosquit que ens era possible i les deixàvem en el mur… i l’endemà el lloc apareixia net. Al final vam donar amb els causants i no eren uns altres que diversos exemplars de cuereta blanca. Un bon dia ens va sorprendre la presència al pati de casa del picot blau: els seus típics desplaçaments, ara movent-se entre les bigues (de fusta, clar) dels ràfecs de les teulades, donant cops de bec en cerca d’aliment. Els pardals (ens alegra comprovar que al final ja era un grup superior a la vintena), incansables perseguint petits insectes entre les fulles de les figueres i de la noguera. Roquerol, oreneta vulgar (tots dos amb niu a casa) i centenars d’orenetes cuablanques, incansables, caçant petits insectes voladors. Incomptables anades i tornades cap al niu de mascle i femella de la cotxa fumada, sempre amb alguna eruga o similar en el bec.

Lloc de pas.

No són habituals els rapinyaires diürns a casa; de tant en tant algun exemplar d’aligot, falcó, xoriguer, etc. sobrevolant els marges del bosc veí o a l’aguait des dels pals de telèfon. Però és gairebé diària l’aparició d’algun cap a migdia (primera hora de la tarda) per aprofitar les tèrmiques: en uns pocs segons passem de poder-los observar a simple vista fins a convertir-se en un punt gairebé imperceptible en el més alt del cel. Si bé l’any passat els abellerols es van instal.lar a casa, aquest any, durant una setmana, hem pogut observar-los en la seva ascensió al llarg de la vall. Les seves estades amb prou feines duraven un quart d’hora, just per donar compte d’una poques vespes i alguns borinots que es trobaven sobre les teulades de casa.

Phoenicurus ochruros en el SIOC

Phoenicurus ochruros en el SIOC: Servidor d’informació ornitològica de Catalunya, de l’ICO

Però, sens dubte, els mediàtics d’aquest període han estat les nostres parelles de cotxa fumada i les seves respectives postes. Com a mínim dues parelles han utilitzat la nostra casa per instal·lar els seus nius, han realitzat dues postes cadascuna i tres han sortit endavant (més o menys quatre pollastres en cadascuna).  De la que va fer servir una bota d’aigua (embuatada i tot!) per instal.lar el seu niu ja vàrem mostrar fotografies a facebook, aquí aprofitarem per ampliar informació sobre aquesta espècie.

Cotxa fumada

Extreta de l’Enciclopedia de las Aves de España de SEO/BirdLife Au de petita grandària i disseny peculiar, amb carpó i cua de característic color vermell. El mascle presenta el pit i la cara de color negre atzabeja, i la resta del cos fosc, amb una taca blanca a les ales. Les femelles i els joves són entre marró i gris. Molt terrestre, acostuma a posar-se amb figura alçada mentre agita la seva cua vermella. Té vol que recorda una papallona, amb batut ràpid d’ales. La seva dieta es basa en el consum d’invertebrats de petit i mitja grandària, i, en menor mesura, de llavors i baies.

Científic Phoenicurus ochruros
Català Cotxa fumada
Espanyol Colirrojo tizón
Gallec Rabirrubio común
Euskera Buztangorri iluna
Anglès Black Redstart
Ge Fe Ma Ab Mg Jn
Jl Ag Se Oc No De

Ocupa gran varietat d’hàbitats, des de penya-segats costaners fins a l’alta muntanya. Prefereix els ambients secs i assolellats, amb escassa vegetació i amb abundants zones rocoses, i tracta d’evitar els mitjans humits, com les prades, i els densament coberts de vegetació, com els boscos. També cria en edificis rústics de pobles, en tanques i parets de pedra i pedreres. Gaudeix de poblacions en bon estat de conservació. No obstant això, l’abandó i la destrucció d’edificis antics dels pobles, plens de forats, així com la captura il·legal amb ceps a la tardor i hivern podrien provocar extincions locals o contrarestar en algunes zones l’expansió que sembla mostrar. Al Catálogo Nacional de Especies Amenazadas apareix en la categoria “D’interès especial”.

Blog de la Morera

Histórico – Històric

September 2013
M T W T F S S
« Jun   Mar »
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30  

Categorías – Categories