L’estiu de 2012 va fer prou calor i a mitjans de juliol ens vam trobar a casa amb una quantitat de vespes una miqueta anormal. Quan ja estàvem mirant quina solució podíem adoptar (sense ser perillós resulta una molèstia) i ens temíem que hauria de passar per la utilització d’algun producte químic, un matí va aparèixer un abellerol.
| Científic | Merops apiaster |
| Català | Abellerol |
| Espanyol | Abejaruco europeo |
| Gallec | Abellaruco |
| Euskera | Erlatxoria |
| Anglès | European bee-eater |
| Ge | Fe | Ma | Ab | Mg | Jn |
| Jl | Ag | Se | Oc | No | De |
Si bé és comú observar-los prop del nucli del Brull (en l’antic camí ral hi ha talussos que alberguen els seus nius), a casa no els havíem vist mai; va ser una agradable sorpresa, per tant. L’endemà no hi havia un… era entre quatre i sis els que van començar a sobrevolar les teulades i el pati de casa. I l’endemà prop de catorze. I tot el dia llançant-se de banda a banda, des del seu descans en el cable telefònic fins els fils de la línia elèctrica. Tota la jornada, entre crits i aleteigs, caçant i caçant vespes. En una setmana la situació s’havia tornat normal, i tot gràcies a uns animals vinguts “miraculosament”. Una solució natural, sense esforç i amb el regal de la sorpresa i de la seva bonica imatge.
Merops apiaster en SIOC: Servidor d’informació ornitològica de Catalunya, de l’ICO
Informació
Extreta de la Enciclopedia de las Aves de España de SEO/BirdLife L’abellerol europeu és una de les aus més vistoses de la nostra fauna. Tal com el seu nom indica, es tracta d’un especialista en el consum d’abelles, encara que també s’alimenta d’altres insectes voladors. A part de pel seu colorit —un dels més cridaners de les aus europees—, resulta molt fàcil de reconèixer pel seu característic reclam, que emet constantment mentre vola i que pot ser sentit des de llargues distàncies. L’abellerol europeu és un migrador transaharià que hiverna a l’Àfrica tropical, en dues regions separades: una franja a Àfrica occidental, i un ampli sector més al sud, entre el Congo i Zimbabue. Abandona els seus territoris de cria europeus cap a mitjan agost, per tornar l’any següent al març-abril. L’acció humana ha contribuït a la creació de talussos artificials i, amb això, a l’assentament de noves zones de cria, malgrat la qual cosa s’estan perdent les grans colònies, a causa de les molèsties ocasionades per l’expansió urbanística i el turisme, a l’ús d’insecticides en l’agricultura i a la persecució directa dels apicultors, entre altres causes. La conservació de l’espècie està molt condicionada a la presència de llocs adequats per nidificar, per la qual cosa la creació artificial de talussos en llocs favorables podria propiciar l’assentament de noves colònies de cria. Al Catálogo Nacional de Especies Amenazadas apareix en la categoria “D’interès especial”.
