Aquells que ens coneixeu sabeu que ens agrada tractar els nostres clients com si de la nostra família es tractés. Sota aquesta premissa -no ho podem evitar, ens surt de molt endins- ens esforcem en donar-vos totes les facilitats i seguretats i convidar-vos a relaxar-vos, a compartir aquest meravellós entorn que ens envolta i, si voleu, a gaudir dels productes que elaboren els nostres veïns.
Núvols i clars, mirant a Collformic
Quaranta dies després d’haver tancat casa per l’estat d’alarma, i encara sense saber quants dies trigarem en poder tornar a obrir, ens sap molt de greu, però poques certeses us podem oferir. De manera que, com «sou de la família», compartirem dubtes i impressions a l’espera de poder oferir-vos informacions «definitives» i propostes amb un mínim de concreció.
Quant obrirem? Estarem tots d’acord que quan finalitzi l’estat d’alarma actual, o altres disposicions legals, que -desitgem només– responguin a l’evolució de la crisi sanitària que estem patint. Com «treballem amb persones» restem pendents de poder tornar a l’activitat i del final del confinament.
Com obrirem? Bona pregunta… És d’esperar que el des-confinament sigui gradual i que tinguem que observar mesures especials en el que refereix als llocs de treball i a la relació amb els nostres clients. Limitació en l’aforament? Tots a casa amb mascaretes? Amb guants? Sense apropar-nos a menys de un o dos metres? Es fa estrany de pensar-ho, però bé és cert que portem dies acostumant-nos a situacions ben estranyes.
Estaria bé saber quan serà això… Posem que a mitjans de juny, primers de juliol a tot estirar?
I tornen a sorgir més dubtes (som persones, tenim famílies, no ho podem evitar): Quina serà la situació personal i familiar dels nostres possibles clients? Els seu estat d’ànim? Els vindrà de gust fer vacances? S’ho permetrà la situació econòmica? Potser han de treballar aquests mesos d’estiu? I el calendari a les escoles, afectarà?
Mentre anem cercant resposta -vosaltres i nosaltres- a tots aquests dubtes no ens queda més remei que anar passant els dies de la millor manera, tenint cura de la salut pròpia i dels nostres, i anar fent plans per quan arribi el dia que ens podem tornar a trobar.
A casa estem atents a les indicacions dels estaments implicats, a les opinions d’experts i anem pensant com ho podrem fer. També, amb els nostres veïns, comentem la jugada i preparem propostes per afavorir la tornada a Montseny del turisme sostenible i responsable que desitgem.
Avui per avui l’únic del cert és que estem tancats i preocupats, però també esperançats: desitgem que aquest trasbals i el dolor que ha portat a molta gent, ens doni força per afrontar els canvis i donar solucions (particulars i socials, locals i globals) als reptes que, sense dubte, ens esperen.
Per acabar, de nou, recomanar-vos prudència i paciència, desitjar-vos salut, sort, ànims i força, i enviar-vos una abraçada a totes i a tots.
Ah! I bon Sant Jordi!
